HistoriaHistoria

AQUELL 1 DE MARÇ DE 1886…

La segona meitat del segle XIX va significar un canvi revolucionari per la ciutat, patint una modernització i un creixement urbanístic significatiu. Tarragona, l’any 1854 ja tenia 18300 habitants, i es va començar a explanar la Rambla per construir el que seria, amb els anys, el rovell de l’ou de la vida social i comercial. Dos anys després ja circulava el primer ferrocarril de vapor que unia les ciutats de Reus i Tarragona.

A partir de 1862 comencen a sorgir societats o agrupacions de caire recreatiu, unes projectades cap a la classe mitja-alta i les altres dedicades a les classes treballadores. Podem recordar: l’Hamonia, Centre Tarragoní, l’Artesana, La Tertulia, l’Amistat, L’Ateneo Tarraconense de la Classe Obrera, el Centre Català, Círculo Literario, Casino de la Unión Tarraconense, el Club Instructivo i el cor l’Àncora. Cap però de caire esportiu.

Però la ciutat va assistir al primer contacte amb el lleure l’any 1863 quan es van crear els ‘Campos de Recreo’ a la zona on actualment hi ha els carrers de Maria Cristina, Hernández Sanahuja, Estanislao Figueres i Cronista Sesé. Era un indret on els diumenges es podia gaudir d’un dia feliç a l’aire lliure. I la prova que la ciutat creixia econòmicament la tenim en la creació, l’any 1864, del ‘Banc de Tarragona’.

A l’inici de la dècada dels vuitanta, al segle XIX, es va instal·lar el primer quiosc de venda de diaris a la Rambla Vella. A Tarragona, aquells anys es publicaven tres diaris i dos setmanaris. La ciutat va arribar als 18500 habitants quan l’any 1878, Antonio Escofet Netto, va fundar el Club Nàutic per a potenciar la pràctica del rem, la natació i la vela lleugera. Aquest fet va ajudar a que l’any 1882 s’inauguressin els famosos ‘Baños del Milagro’ que van servir per a impulsar la pràctica de la natació.

La Gimnàstica, origen de la fundació del Club Gimnàstic, neix de quatre vessants diferents: la sueca –senzilla i amb la utilització d’aparells- veu la llum cap a 1860; la germànica de tarannà militarista que va ser la contestació a la sueca, i surt el 1861; la txeca que elimina els aparells i deixa practicar-la a la dona, neix sobre el 1865; i l’anglesa, molt similar a l’escandinava i que es crea l’any 1885 a Londres. L’any 1884 comença a funcionar el primer gimnàs a la ciutat de Tomás Martí, al número 36 de l’actual Rambla Nova, en el que s’imparteix la gimnàstic a l’estil suec. Hi anaven joves estudiants i també algun fill de comerciant i industrial que havia estat a l’estranger principalment a França o Anglaterra.

Els joves de la ciutat havien vist per la festa major de Santa Tecla, del 1881, descarregar el primer quatre de nou net, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i també algunes curses pedrestes en que s’anava fins a les Coves del Llorito, el Pont del Diable o el Mas de la Marquesa. Aquestes fites els podria haver esperonat al millorament físic. Encara que aquesta pràctica de la gimnàstica no estava ben vista ni pel clergue, ni pels metges, ni per les classes benestants.

Dotze alumnes del gimnàs del senyor Martí, discrepants en la metodologia emprada, i descontents per la poca llibertat de la que disposen al gimnàs, opten per reunir-se durant el mes de febrer de 1886 als salons del Cafè del Centre –posteriorment Hotel Europa- a la Rambla Nova cantonada amb el carrer Unió, per trobar la manera d’obrir un gimnàs nou. Però no serà fins la tercera reunió l’1 de març de 1886, quan decideixen constituir un club per a practicar la gimnàstica, cercar un local cèntric, fixar en 15 el nombre màxim de socis, i donar-li el nom de ‘Club Gimnasio’.

Sembla ser que els dotze joves no estaven totalment d’acord amb la fórmula per a constituir el club. El tema econòmic i la mancança de locals, feien complicar el projecte. De fet, el 10 de març es van tornar a reunir per acordar el lloguer d’un local al número 16 de la Rambla Nova. El lloguer era de 25 pessetes mensuals, però havien de fer una aportació individual de 30 pessetes per poder comprar els aparells. Després de llargues discussions van donar llum verda al projecte tot i que algun dels socis van haver de demanar un préstec per fer front al pagament de les quotes.

A la reunió del 12 de març, nomenen la primera junta i prenen possessió del nou local. El primer president va ser un tractant de vins de La Secuita, Joan Estil·les Portal; el secretari, Eugeni Saugar Rosselló, comerciant; i el tresorer, Francesc Rigau Marot, que tenia una rellotgeria. La resta de fundadors van ser: Josep Mª Boxó Llorens, Rafel Teixidó Martí, els germans Agustí i Leandre Ferré, Fulgenci Beltrán Comes, Agustí Sandoval Salas, Andreu Vilá, Josep Soliano Marot i Josep Verdú Miquel, que va marxar al mes de maig en desacord amb la resta de companys.

El club Gimnasio –fins al juliol de 1893 no passaria a dir-se Club Gimnástico- en els primers anys de la seva fundació era una entitat privada i elitista que només podia augmentar el nombre de socis per decisió de les assemblees anuals. De fet, el club, fins al 1898 no es va obrir totalment a la lliure inscripció d’associats. Aleshores ja eren 100, al juliol del següent any el club ja inicia el seu creixement absolut i censa 300 socis.

Tarragona va rebre el segle XX amb 23450 habitants, i quatre entitats esportives en funcionament: Club Nàutic, Club Gimnàstic, Club Velocipedista i Centre Excursionista. Els col·legis de la ciutat comencen a practicar la gimnàstica, i un grup d’acreditats metges locals fa un manifest lloant les excel·lències de la pràctica de l’esport. Els ciutadans eren assidus a presenciar les funcions teatrals o de sarsuela, els concerts de les Bandes Militars i, fins i tot, les conferències que s’impartien a les entitats culturals, però no existia la cultura d’anar a espectacles esportius (curses, combats de boxa o exhibicions gimnàstiques).

Però hi haurà un fet, l’any 1891, que canviarà la dinàmica de la vida esportiva a la ciutat. Aleshores, entra al club un personatge que donarà l’impuls definitiu, l’embranzida justa per transformar-lo en una entitat poliesportiva.. El suïs William Tarin Naurer, qui pensa que el futur està en la diversitat, en el pluralisme esportiu i en la participació del soci com espectador dels esdeveniments esportius.

Lligat amb aquesta idea, el 10 de març de 1901, a la Plaça del Progrés –actual plaça Corsini- es juga el primer partit de futbol entre la ‘Asociación Football Club –Tarragona- i l’Sporting Football Intrèpid –Barcelona-, amb triomf barceloní per 2-5. William Tarín impulsa l’entrada de nous esports al club.

El Club a partir de l’arribada de diferents esports a Espanya i Catalunya, ja s’apunta al gran ‘boom’ de l’esport a tot el món, i neixen pausadament diferents seccions. A part de la Gimnàstica –practicada per una cinquantena de socis-, l’Esgrima entrarà l’any 1890; el Frontó, l’any 1908; l’Atletisme l’any 1912; Ciclisme i Futbol, 1914, Excursionisme i Tennis 1915; Lluita, 1918; Boxa, 1922; Hoquei Terra, 1923; Bàsquet 1929; Nàutica, 1931; Tennis Taula, 1939; Hoquei Patins, 1943; Rítmica, 1980; Handbol, 1982; i Futbol Sala, 1994.

El futbol va costar de ser acceptat dins al club. William Tarín estava molt interessat en la creació d’un equip de futbol perquè pensava –amb molt bon criteri- que era l’esport del futur. A Tarragona aquells anys es van formar fins a una dotzena d’equips diferents amb una vida efímera. L’any 1909 hi va haver el primer intent de constituir un equip, de fet es possible que juguessin dos partits, però els jugadors de l’Olímpic, Stadium i Hispània, no van acceptar fer-se socis del Gimnàstic per competir.

L’any 1912 hi ha un altre intent, però en aquesta ocasió l’assemblea de socis del club no ho va veure amb bons ulls. Finalment, el desembre de 1914 es va constituir la secció de futbol absorbint a l’equip de l’Olímpic i aprofitant les seves samarretes vermelles i el pantaló negre. També van afegir-se uns jugadors de l’Stadium que ja portava un parell d’anys sense jugar.

Durant els anys 1915 i 1916, l’equip de futbol del Gimnàstic només va jugar partits amistosos, en alguns dels quals va lluir una samarreta blanquiblava. L’any 1916 es va inscriure al Campionat de Catalunya de Segona Categoria, grup B, però no va arribar a començar la competició per manca d’equips. La següent temporada va competir per primera vegada de manera oficial. El 13 de gener de 1918 el Nàstic va empatar a dos gols contra el Vilanova. Era el primer partit oficial dels ‘granes’ a la Segona Lliga del Campionat de Catalunya.

Els primers partits els va jugar al camp del carrer Estanislao Figueres, fins l’any 1922, en un terreny de joc que tenia uns 95 metres de llarg per 70 d’ample. El mes d’agost del 1922 es va inaugurar a l’Avinguda de Catalunya, un camp amb capacitat per 9000 espectadors que va durar fins l’any 1972 en que va ser inaugurat el Nou Estadi actual.

Tot i que el Nàstic va començar a competir en categories regionals la temporada 1917/1918, és a partir de la fi de la Guerra Civil, quan es consolida en les principals categories. Des d’aquelles dates i fins als nostres dies, el Nàstic ha anat militant a la 3ª divisió, a la 2ª divisió i a la 2ª divisió B. També va jugar, però, tres temporades a 1ª divisió. Va ser en les campanyes 1946- 47, 1947- 48 i 1948- 49. En aquell període l’equip es desfà de conjunts tan històrics com el Real Madrid o el Barça. De fet, el Nàstic va ser el primer equip en guanyar als blancs en el nou Bernabeu (1 a 3).

Fent un salt en el temps, la temporada 2005- 2006, la de l’ascens a la 1a Divisió, segona vegada a la història, es referma una etapa brillant dins de la dilatada trajectòria del Nàstic. La massa social augmenta espectacularment, amb un increment de socis i de simpatitzants. Com a dada demostrativa, durant el partit que va donar l’ascens al Nàstic, a Xerez, més de 12000 persones el van seguir des de la plaça de la Font a través d’una pantalla gegant i, al voltant de 40000, van seguir l’espectacular rua pel centre de la ciutat durant la celebració de l’ascens.

Durant la campanya 2005/2006 es pulveritzen tots els récords, pel que fa a desplaçaments massius de seguidors. A Lleida, van ser 6000 els que van acompanyar l’equip. 2000 a Castelló. 1600 a València, contra el Llevant, per citar només uns exemples.

Amb l’ascens a 1ª divisió, en els inicis de la campanya 2006- 07, el Nàstic arriba als 12000 socis. A 1ª divisió l’equip acusa l’alt nivell de la Lliga de les Estrelles i, tot i fer un digne paper, no pot evitar baixar de categoria, retornant altre cop a 2ª A. El Nàstic havia jugat, novament, 50 anys després, a 1ª divisió, tot un premi per a tots nosaltres.

El retorn a 2ª A, la temporada 2007- 08, no va ser fàcil. De 12000 socis es passa a una mica més de 9000 i l’equip pateix més del previsible per mantenir la categoria. Malgrat el discret paper a la lliga, el Nàstic guanya la seva primera Copa Catalunya. Ho va fer a Palamós contra el FC Barcelona.

Pel que fa a la campanya 2008-09 es va iniciar amb la il·lusió de millorar els registres de la temporada anterior, un objectiu que sí que s’assoleix, ja que força jornades abans de finalitzar el campionat, el Nàstic obté la permanència. L’equip es classifica en la 10a posició de la taula classificatòria. Tot i millorar els registres i sent autocrítics, ens queda un regust agredolç ja que s’ha comptat amb un col·lectiu de jugadors que, per noms, ens permetia al menys a aspirar a posicions una mica més altes. Durant la campanya 2008- 09 el Nàstic ha tingut 7800 socis.

La temporada 2009- 10 ve marcada per una major austeritat, vista l’actual situació de recessió econòmica que s’està vivint i, de la qual, el món del futbol no en resulta immune. El pressupost per confeccionar la plantilla és inferior però les ganes de fer-ho bé, hi són.

La teva insígnia

La Senyera del Club Gimnàstic de Tarragona (que es troba al Museu del Club) va ser beneïda el dia 6 de març de 1927 per l'Excel·lentíssim Arquebisbe Vidal i Barraquer. Els padrins van ser la senyora Sofía Norregard Bonet i el soci número 2, el senyor Josep Solé Granell, substituïnt al soci número 1, Eugeni Sangar, que estava malalt. El seu portador fou el senyor Eduard Estellés.

GIMNÀSTIC DE TARRAGONA S.A.D.

Partida Budallera s/n

43007 Tarragona [ com arribar ]


Tel. 977 215 103   Fax 977 244 125

administracio@gimnasticdetarragona.com

Disseny Web Studiogenesis
disseny web
Tarragona Tarragona
Cervesa Estrella Damm amb el Nàstic de Tarragona Cervesa Estrella Damm amb el Nàstic de Tarragona
Catalunya Caixa Catalunya Caixa